Nàixer en un país, en un mitjà social i en un moment determinat de la història condiciona la vida de les persones. No és rar que la riquesa i la misèria siguen veïnes i tinguen una frontera comuna. Però, encara que es troben lluny, milers de persones fugen diàriament de la pobresa, afrontant enormes riscos per a cercar la prosperitat, la llibertat i una vida millor en un altre país.
Coneixes la frase que diu que “una imatge val més que mil paraules”? Observa la següent fotografia, què veus?
Fotografia de José Palazón. La tanca de Melilla
Observa aquestes parelles d’imatges i reflexiona. Què representen? Quina societat triaries per a viure? Per què?
Les desigualtats davant el benestar i el desenvolupament socioeconòmic mostren un món dividit en dues grans regions. Una regió enriquida i una altra empobrida. Aquesta situació no es deu a un fenòmen natural, sino a l’acció colonitzadora i imperialista de països europeos i americans sobre la resta del món, que des de el segle XV fins a l’actualitat (amb la globalització neoliberal) han estat expoliant a aquests països per robar-los els seus recursos i mà d’obra, així com empenyorar el seu futur.
El món desenvolupat (enriquit a costa d’altres) té els instruments per a garantir qualitat de vida a tota la seua població, entés en termes econòmics (ingressos suficients, seguretat en el treball, habitatge digne), físics (alimentació, proveïment d’aigua potable, qualitat del medi ambient, capacitat per a fer front al riscos naturals i climàtics), socials (educació, salut, transport) o psicològics (felicitat, seguretat, llibertat i drets)
El món subdesenvolupat (empobrit per l’explotació dels altres) no pot garantir aquesta qualitat de vida a tota la seua població.
Nàixer en un món o en l’altre condiciona els nostres somnis.
Observa la imatge i explica què està criticant.
La Síndrome d'Ulisses 